Hi ha llocs on les dades obliguen a abaixar la veu. Machupicchu n'és un. Escric aquestes línies durant la primera missió de camp del nou estudi de capacitat de càrrega i límit de canvi acceptable del Santuari Històric de Machupicchu. Entre Cusco i Machupicchu, cada decisió sobre dades, recorreguts, indicadors o fluxos de visitants té una condició prèvia: ajudar a conservar el lloc.
Hi participo com a expert en Informàtica i Sistemes d'Informació Territorial dins de l'equip internacional d'ARS Progetti SPA, la consultora amb seu a Roma que elabora l'estudi per al Govern del Perú. MINCETUR l'ha posat en marxa amb el Ministeri de Cultura i el SERNANP. L'encàrrec té 190 dies naturals d'execució i preveu acabar el primer semestre de 2027: planificació i inici; diagnosi i línia base; avaluació i modelització; proposta final i implementació.
Machupicchu és un lloc Patrimoni Mundial de la UNESCO, inscrit el 1983 com a bé mixt, cultural i natural. El seu Valor Universal Excepcional, el VUE, no és una etiqueta decorativa: és el marc que obliga a fer pesar la conservació en cada decisió. La nota pública de MINCETUR en delimita l'abast: fluxos de visitants, condicions del territori, conservació del patrimoni cultural i natural i serveis turístics, d'acord amb el Pla Mestre del SHM-PANM 2026-2031.
La conservació defineix la capacitat
Aquest principi té una història institucional rellevant. La missió de monitoratge reactiu de 2017 va observar que el càlcul de capacitat de la Llaqta estava vinculat sobretot a la demanda turística i a l'experiència del visitant, mentre que el VUE i els paràmetres de conservació havien d'ocupar el centre. La missió va demanar considerar els efectes a llarg termini sobre els valors i atributs del bé, incloent-hi erosió, pertorbació de fauna, impacte sobre la flora, residus i contaminació.
Aquest criteri va arribar a la Decisió 41 COM 7B.36 del Comitè del Patrimoni Mundial. El Comitè va demanar a l'Estat peruà revisar les capacitats des de les necessitats de conservació, aplicar límits clars als visitants, definir una visió basada en els atributs del VUE i connectar-la amb un sistema integral de monitoratge natural i cultural, amb indicadors definits.
D'aquí surt una idea molt simple que guia la meva part del treball: la conservació defineix la capacitat. Una capacitat de càrrega útil no cap en una xifra aïllada. Funciona com una eina de gestió adaptativa, alimentada per evidència, indicadors i observació continuada. El sistema d'informació pot recomanar, alertar i simular escenaris; la decisió continua sent humana i institucional.
Construir un sistema d'evidència
La meva funció inclou dissenyar el model de dades i el sistema d'informació i monitoratge de l'estudi, l'analítica, la teledetecció, els SIG i la simulació de fluxos de visitants. En termes pràctics, treballo perquè les observacions de territori, els indicadors de conservació i les dinàmiques de visita puguin dialogar dins d'un marc comú i auditable.
L'ordre importa. Abans d'aplicar analítica, models geoespacials o intel·ligència artificial, cal saber d'on surt cada dada, què vol dir, amb quina qualitat arriba, quan s'actualitza i qui n'és responsable. Sense aquesta disciplina es poden construir quadres de comandament molt atractius i conclusions massa febles. A Machupicchu, la traçabilitat no és una formalitat: forma part del rigor metodològic.
També importa la privacitat. Es poden estudiar fluxos sense convertir els visitants en persones identificables. Comptar persones sense identificar-les és una regla pràctica de privacitat des del disseny: l'estudi necessita patrons agregats, no perfils individuals.
De simular persones a simular escenaris
Hi ha un fil llarg que connecta aquest treball amb la meva trajectòria. Als anys noranta vaig investigar la simulació de sistemes paral·lels. Més endavant, els models basats en agents em van permetre portar una pregunta semblant als sistemes humans complexos: què passa quan moltes decisions individuals produeixen dinàmiques col·lectives.
La gestió de fluxos en un lloc Patrimoni Mundial requereix aquesta mirada. La feina és explorar escenaris sota condicions explícites, entendre sensibilitats i ajudar a prendre millors decisions institucionals. La simulació aporta valor quan es calibra contra la realitat, reconeix els seus límits i es manté vinculada als indicadors de conservació.
El meu treball recent en IA aplicada i auditoria de sistemes d'IA, inclòs GEORadar, comparteix aquesta disciplina metodològica: construir una base d'evidència, declarar supòsits, mesurar resultats i evitar que una sortida automàtica es confongui amb un criteri institucional. Aquí l'objectiu no és comercial. És contribuir a protegir un bé cultural i natural de valor excepcional.
Rigor, aprenentatge i responsabilitat
Aquesta primera missió de camp obre un període intens d'aprenentatge. Espero comprendre millor les relacions entre territori, patrimoni, conservació i experiència de visita, i aportar des de la informàtica territorial i la simulació un sistema útil per a qui ha de prendre decisions.
El compromís és clar: rigor amb les dades, prudència amb la tecnologia, privacitat des del disseny i conservació com a criteri superior. L'estudi pertany al Govern del Perú. El meu paper és treballar amb serietat dins d'un equip internacional perquè l'evidència ajudi a protegir Machupicchu avui i a llarg termini.
Fonts públiques
- MINCETUR: nou estudi de capacitat de càrrega per ordenar i fer sostenible el turisme a Machupicchu, 17 d'agost de 2026.
- Missió de monitoratge reactiu del World Heritage Centre, ICOMOS, IUCN i ICCROM, 2017.
- Decisió 41 COM 7B.36 del Comitè del Patrimoni Mundial.
- Fitxa del Santuari Històric de Machu Picchu a la Llista del Patrimoni Mundial.