La Vanguardia va publicar el 15 de novembre, a la secció de Política, «Hola IA, ¿a quién voto?», un reportatge sobre la influència de ChatGPT, Claude i Gemini en les decisions polítiques. M'hi presenta com a enginyer informàtic, exdirectiu de Nike i cofundador de Zoopa.
Al reportatge explico com mesurem amb perfils sintètics el que responen les IA, com canvien les respostes segons el context de l'usuari i per què treballar amb fonts verificables no es pot confondre amb desinformar. El mètode es basa en GEORadar, el sistema de 498 Advance per mesurar què perceben, comparen i recomanen les IA.
El 16 de novembre, el diari va publicar els resultats amb el títol «Soy la IA: dime quién eres y te diré a quién votar». La matriu preveia 15.264 consultes i l'anàlisi final va reunir 15.263 respostes vàlides de ChatGPT, Claude i Gemini, perquè Gemini va ometre una qüestió. L'estudi va utilitzar 18 perfils de votants simulats, 11 temes de campanya i tres idiomes.
El resultat principal demana context. Els assistents només van recomanar expressament una opció en l'1,3 % de les respostes, però en el 60,5 % van esmentar algun partit i gairebé sempre van orientar la resposta en una direcció coherent amb els antecedents del perfil. La peça també recull la meva explicació sobre com la memòria, el context i la tendència a complaure l'usuari poden canviar el to i el marc de la resposta.
El disseny de l'estudi està documentat a 498advance.com: perfils sintètics, cobertura temàtica, control de biaixos i prou volum per reduir l'error d'una observació aïllada.
Hi ha un límit que no creuem. No acceptem encàrrecs per ocultar informació certa, impedir que una IA digui res de veritat ni difondre informació falsa. Mesurar què respon una IA no és fer campanya. És saber què explica a cada persona, amb quines fonts i sota quins condicionants.